La programació juliol 2013

AMPOLLA (Baix Ebre)
13 de juliol al 15

ARNES (Terra Alta)
21 de juliol

CAMARLES (Baix Ebre)
22 de juliol al 29

CAMPREDÓ (Baix Ebre)
 24 de juliol al 29

CORBERA D'EBRE (Ribera d'Ebre)
7 de juliol

SANT CARLES DE LA RÀPITA (Montsià)
20 de juliol al 29

SANT JAUME D'ENVEJA (Montsià)
20 de juliol al 30

SANTA BÀRBARA (Montsià)
6 de juliol al 14

BARRI CASTELL - ULLDECONA (Montsià)
27 de juliol al 29

XERTA (Baix Ebre)
28 de juliol

Les festes protagonitzades per bous i vedelles a Catalunya tenen una llarga tradició. Tenen origen, com en altres llocs de la Península, en l’edat mitjana i avui encara se celebren a Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella, Navarra o el País Valencià.

Les celebracions festives que tenen com a protagonistes els animals són universals. I el Mediterrani no n’és una excepció: els animals formen part de moltes festes i, en concret, les que tenen els bous i les vedelles com a protagonistes compten amb una tradició mil·lenària.
La complexitat simbòlica del bou i l’especificitat ritual de les festes han dut els aficionats, els estudiosos i els historiadors i antropòlegs a plantejar hipòtesis molt diverses, algunes més agosarades i altres més científiques, que remunten els jocs festius a suposades celebracions sagrades del Pròxim Orient i de les cultures clàssiques del Mediterrani.

Existeix documentació escrita que acredita la llarga tradició de les festes dels bous i les vedelles. La primera referència escrita d’un ‘corre de bou’ (avui es coneix com a ‘correbous’) se situa a Cardona i data del segle XV; un segle més tard apareixen notícies de festes de bous en dues ciutats més: Reus, on es relaciona amb el Carnaval i les festes del Corpus i de Sant Pere, i Tortosa, celebrades amb motiu d’una visita reial. Les primeres referències sobre les festes de bous d’Olot i Ulldecona ja són del XVII.

A partir del XIX, i durant tot el XX, les referències a les festes de bous i a les corrides de bous, toros o braus són molt abundants.

Avui, la gran majoria de les festes de bous, que s’han mantingut al llarg dels segles de manera tradicional, es concentren al sud de Catalunya, concretament a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, però també n’hi ha a la Terra Alta i en altres indrets com Cardona i Olot. Antigament, però, també se celebraven festes amb bous i corrides en molts altres pobles i ciutats de la Catalunya Vella i de la Catalunya del Nord.

Les Terres de l’Ebre concentren les sis úniques ramaderies de bous braus existents a Catalunya. La tradició és antiga i fa segles que està documentada als arxius històrics del territori. Sens dubte, la cria d’aquests animals ha estat una important base ramadera, que ha aportat animals a les festes populars. Del nom d’alguns dels animals més destacats a les festes dels anys vint, trenta i quaranta del XX, encara en queda memòria, perquè a l’Ebre els animals retornen sempre als corrals i participen en més d’una festa major.

A les festes tradicionals catalanes amb bous, també conegudes com a correbous, els animals es deixen anar, s’exhibeixen, es condueixen, es corren o es toregen, popularment.

A les Terres de l’Ebre, on els animals mai són sacrificats en públic, entre els mesos de maig i octubre, vint-i-sis nuclis de població inclouen festes tradicionals amb bous, en un total de quaranta-sis festes majors. Aquí, les modalitats tradicionals de festes de bous són: els bous a la plaça, els bous al carrer, el bou capllaçat, que consisteix a fer córrer pel carrer el bou amb una corda gruixuda lligada a les banyes, i el bou embolat, que se celebra a la nit, amb dos boles de foc subjectades a les banyes. Recentment s’hi han sumat les exhibicions d’habilitat. Una d’aquestes exhibicions són els ‘retalladors’, que concursen per posar el major nombre d’anelles possible a les banyes de l’animal en un temps prèviament determinat.

Aquestes modalitats, en les quals l’enfrontament amb l’animal no és col·lectiu sinó individual i no hi ha contacte entre la gent i l’animal, poden obrir nous camins i possibilitats de futur a la festa, que cada any s’envolta de polèmica. Aficionats i associacions protectores d’animals discrepen, ja que les segones opinen que és un costum antic que cal superar.

La Llei 22/2003, de 4 juliol, de protecció dels animals prohibeix explícitament inferir-los danys durant les festes. Les protectores incideixen sobretot en les modalitats del bou capllaçat i del bou embolat, les més populars a les Terres de l’Ebre. Malgrat les protestes, les protectores també reconeixen la importància dels avenços que ha portat la llei i el treball fet per l’administració, les penyes i els aficionats en la millora de la festa pel que fa al benestar dels animals.