Les festes protagonitzades per bous i vedelles a Catalunya tenen una llarga tradició. Tenen origen, com en altres llocs de la Península, en l’edat mitjana i avui encara se celebren a Catalunya, Andalusia, Aragó, Castella, Navarra o el País Valencià.

Les celebracions festives que tenen com a protagonistes els animals són universals. I el Mediterrani no n’és una excepció: els animals formen part de moltes festes i, en concret, les que tenen els bous i les vedelles com a protagonistes compten amb una tradició mil·lenària.
La complexitat simbòlica del bou i l’especificitat ritual de les festes han dut els aficionats, els estudiosos i els historiadors i antropòlegs a plantejar hipòtesis molt diverses, algunes més agosarades i altres més científiques, que remunten els jocs festius a suposades celebracions sagrades del Pròxim Orient i de les cultures clàssiques del Mediterrani.

Existeix documentació escrita que acredita la llarga tradició de les festes dels bous i les vedelles. La primera referència escrita d’un ‘corre de bou’ (avui es coneix com a ‘correbous’) se situa a Cardona i data del segle XV; un segle més tard apareixen notícies de festes de bous en dues ciutats més: Reus, on es relaciona amb el Carnaval i les festes del Corpus i de Sant Pere, i Tortosa, celebrades amb motiu d’una visita reial. Les primeres referències sobre les festes de bous d’Olot i Ulldecona ja són del XVII.

A partir del XIX, i durant tot el XX, les referències a les festes de bous i a les corrides de bous, toros o braus són molt abundants.

Avui, la gran majoria de les festes de bous, que s’han mantingut al llarg dels segles de manera tradicional, es concentren al sud de Catalunya, concretament a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, però també n’hi ha a la Terra Alta i en altres indrets com Cardona i Olot. Antigament, però, també se celebraven festes amb bous i corrides en molts altres pobles i ciutats de la Catalunya Vella i de la Catalunya del Nord.

Les Terres de l’Ebre concentren les sis úniques ramaderies de bous braus existents a Catalunya. La tradició és antiga i fa segles que està documentada als arxius històrics del territori. Sens dubte, la cria d’aquests animals ha estat una important base ramadera, que ha aportat animals a les festes populars. Del nom d’alguns dels animals més destacats a les festes dels anys vint, trenta i quaranta del XX, encara en queda memòria, perquè a l’Ebre els animals retornen sempre als corrals i participen en més d’una festa major.

A les festes tradicionals catalanes amb bous, també conegudes com a correbous, els animals es deixen anar, s’exhibeixen, es condueixen, es corren o es toregen, popularment.

A les Terres de l’Ebre, on els animals mai són sacrificats en públic, entre els mesos de maig i octubre, vint-i-sis nuclis de població inclouen festes tradicionals amb bous, en un total de quaranta-sis festes majors. Aquí, les modalitats tradicionals de festes de bous són: els bous a la plaça, els bous al carrer, el bou capllaçat, que consisteix a fer córrer pel carrer el bou amb una corda gruixuda lligada a les banyes, i el bou embolat, que se celebra a la nit, amb dos boles de foc subjectades a les banyes. Recentment s’hi han sumat les exhibicions d’habilitat. Una d’aquestes exhibicions són els ‘retalladors’, que concursen per posar el major nombre d’anelles possible a les banyes de l’animal en un temps prèviament determinat.

Aquestes modalitats, en les quals l’enfrontament amb l’animal no és col·lectiu sinó individual i no hi ha contacte entre la gent i l’animal, poden obrir nous camins i possibilitats de futur a la festa, que cada any s’envolta de polèmica. Aficionats i associacions protectores d’animals discrepen, ja que les segones opinen que és un costum antic que cal superar.

La Llei 22/2003, de 4 juliol, de protecció dels animals prohibeix explícitament inferir-los danys durant les festes. Les protectores incideixen sobretot en les modalitats del bou capllaçat i del bou embolat, les més populars a les Terres de l’Ebre. Malgrat les protestes, les protectores també reconeixen la importància dels avenços que ha portat la llei i el treball fet per l’administració, les penyes i els aficionats en la millora de la festa pel que fa al benestar dels animals.